El professor Jordi Sabata recupera les partitures per banda de la Patum més antigues que es coneixen

Portada del llibret de la Patum de Cobeño (1911)
Arxiu Comarcal del Bages

D’històries de la Patum sabem que n’hi ha moltes, i la majora molt interessants de ser explicades. El 1911 succeeix un dels capítols més interessants que relacionen els músics i la festa, encara que sigui per les disputes ocorregudes aquell any. Mossèn Armengou ens explica els fets molt detalladament. Aleshores a Berga només hi havia dues formacions musicals que es podien encarregar d’interpretar la Patum, l’Harmonia Berguedana i la Constància. Les dues formacions, com diu Armengou, sempre tenien raons. Però aquell 1911 van aconseguir posar-se d’acord per demanar a l’Ajuntament que repartís entre les dues orquestres les feines musicals del Corpus.  Tot i així, l’Ajuntament va decidir que les actuacions, en bloc, fossin assignades en una subhasta pública i, per tant, a un únic i millor postor. Aquella resolució va provocar una crisi musical sense precedents ja que cap de les dues formacions s’hi va voler presentar perquè, a més, demanaven un augment de l’estipendi que havien de rebre. Veient la situació l’Ajuntament va decidir tirar pel dret i va llogar la Banda del Batalló de Caçadors de Reus nº 16 que estava de guarnició a Manresa, de la qual era director Fernando Cobeño Heredia. Tot i així, la situació es va complicar més i, degut al fet que el Batalló havia d’assistir a la processó de Corpus de Manresa, l’Ajuntament de Berga va haver de fer la passada dels gegants del dimecres al migdia sense música i va haver de traslladar els actes del dimecres a la nit i el dijous de Corpus el cap de setmana següent, la vigília i el dia de Sant Joan. Per tant, el batalló acabaria pujant el dissabte de Corpus i, pel que sembla, s’acabaria quedant a Berga fins el cap de setmana següent, per fer la Patum que no s’havia pogut fer la setmana anterior.

Tot aquest capítol que acabem de narrar tenia un problema logístic afegit. Com ens diu Armengou els músics no van voler prestar els papers musicals als forasters i això va fer que s’hagués de trobar una solució enginyosa: Domingo Serra, que tenia enregistrada la Patum en uns cilindres de cera – estem parlant de l’any 1911! –, va viatjar a Manresa per tal que el director de la banda del batalló l’escoltés i pogués escriure els papers de nou. Les investigacions que he realitzat sobre la qüestió abans de tenir les partitures als dits, ja concloïen que va ser Fernando Cobeño Heredia qui va escriure aquells arranjaments que es van interpretar, molt probablement i com a mínim, entre els anys 1911 i 1917, o 1918. Finalment he pogut localitzar aquestes partitures i corroboren, com es pot veure a la fotografia, que l’autor dels arranjaments és Fernando Cobeño. Aquesta troballa implica tenir a les mans el joc de partitures per banda més antic que es conserva de la música de la Patum que s’interpretava a la plaça. A més, també s’ha de valorar el fet que aquests arranjaments van ser escrits només uns 20 anys després de la composició de peces com els Turcs i cavallets (1889 o 1890), Plens (1888) i els Nans nous (a principis de la dècada del 1890).

Les partitures trobades, ja catalogades i endreçades a l’Arxiu Comarcal del Bages, són per clarinets, saxòfons, trompes, cornetins, trombons, fiscorns, baixos i percussió. Les peces que componen els llibrets són el Ball de moros i cristians, el Ball dels diables, el Ball de l'àliga, el Ball dels nanos, el Ballet dels gegants,  el Ball dels nanos o gegants, el Ball dels nanos, el Ball dels gegants, el Ball cerdà, l’Ella s'ho pensa  i el contrapàs. Properament, amb la banda de l’Escola de Música farem sonar aquestes partitures una altra vegada als nostres assajos, i també treballarem per trobar la millor manera d’interpretar-les públicament tenint en compte tots els agents culturals berguedans.

Per finalitzar, he d’admetre que, segurament, el lector es preguntarà com és possible que aquestes partitures anessin a parar a l’Arxiu Comarcal del Bages. Concretament les trobem dins el fons de Josep Maria Rosal i d’Argullol, un fotògraf i cineasta manresà excel·lent amb una obra d’una qualitat extraordinària, la família del qual va fer donació dels seu arxiu personal a l’Arxiu Comarcal del Bages. Segons la investigació que he realitzat, Rosal i d’Argullol va demanar les partitures de la Patum a l’Ajuntament de Berga l’any 1944 per fer el reportatge Berga se engalana i l’Ajuntament va enviar-li els arranjaments que havia fet Cobeño. Desconeixem per quin motiu li van fer arribar les de Cobeño i no les de Lambert que havien estat escrites a posterioritat. Potser, senzillament, per una qüestió pràctica i no haver-les de copiar, quan ja les tenien copiades.

Amb tot això que he exposat, doncs, avui recuperem una petita part més de la història de la música de la Patum, de la mateixa manera que es va poder fer el 2016 pel centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt, amb la recuperació de la Marcha lenta de procesión en honor a la Virgen María de Queralt del mateix autor Fernando Cobeño Heredia. Properament, aquestes investigacions seran publicades en un llibre pel Centre d’Estudis d’Avià, que inclourà, també, una investigació sobre l’alcalde Gerónimo Agüero del Peredo que volia prohibir la Patum, una altra sobre els ensenyaments musicals públics a la ciutat de Berga, i una darrera sobre els músics al servei de l’Ajuntament entre el 1758 i el 1902. I seguirem investigant.

Jordi Sabata Freixa