divendres, 9 de novembre del 2018

175 anys d’ensenyaments musicals públics a Berga

Els 40 anys de l'escola actual, el 2010
Fa uns anys celebràvem el 40è aniversari de l’actual Escola Municipal de Música de Berga i, de fet, a dia d’avui ja fa 48 anys que el centre funciona i això vol dir, per tant, que el curs 2020-2021 se’n celebrarà el 50è aniversari.

L’etapa actual de l’Escola ha aconseguit incrementar el número d’alumnes que accedeixen a la música d’una manera molt important i, dels disset alumnes del 1970 s’ha passat a tenir-ne gairebé mil, incloent-hi els alumnes del projecte d’orquestres Superfilharmònics que proporciona nocions elementals d’instrument i orquestra a tots els alumnes berguedans de tercer i quart de primària, a més d’algunes altres poblacions de la comarca. També s’hi inclouen els alumnes que formen part del Conservatori de Música dels Pirineus, un projecte singular que es va gestar a partir del 2014 impulsat pels ajuntaments de Berga, Puigcerdà i la Seu d’Urgell  i que va ser una realitat el curs 2015-2016, donant l’oportunitat als alumnes del Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell, d’obtenir el Grau professional de música. Tot plegat fa que Berga se situï al 2,7% alumnes per habitant, molt per sobre de la mitjana catalana situada al 0,8%.

Arribar on som avui no hagués estat possible sense les persones que van encapçalar l’escola de música fundada el 1970 amb Montserrat Perayre i Rosa Maria Cabra de professores, i una mica més tard amb Francesc García Carretero qui ens va deixar la setmana passada. Amb García Carretero l’escola va iniciar la docència dels instruments de vent, amb l’objectiu clar de servir de pedrera dels músics de la Patum que, com recordava Perayre fa uns anys, eren pocs i vells. El Carre és doncs una altra de les peces clau de l’escola actual on, a més de ser professor de diversos instruments, va crear la banda del centre i també dues cobles, que serien l’inici del planter de músics de vent en general i de cobla en particular, del qual encara actualment gaudim. Durant força temps Carretero no va gaudir, a parer meu, del reconeixement que mereixia i els qui vam ser alumnes seus el recordarem i el trobarem a faltar indubtablement.

Tot i el que s’ha exposat fins aquí, els estudis musicals públics a Berga no es remunten pas al centre del 1970, sinó que la tradició d’ensenyaments musicals públics és molt més antiga. De fet, que sapiguem actualment, trobem tres períodes destacats d’institucions musicals que en van ser les precursores. El centre immediatament anterior a l’actual, l’hem anomenat l’Escola Municipal de Música de Mossèn Marià Miró que, tot i que no està clar en la documentació de la qual disposem, va funcionar des del 1928 fins, sembla, l’any 1947. Cal tenir en compte, òbviament, que aquell centre va haver d’anar-se adaptant, com tot, a la volatilitat sociopolítica d’aleshores.

El segon període destacat i anterior  a l’escola de Mn. Miró és el Conservatori del Casino Berguedà. Aquest centre es va iniciar, com bé indica el seu nom, en el si de la Societat Casino Berguedà el 1914 de la mà de Lluís Sellart Canudas, pare de Lluís Sellart Espel, conegut compositor de La Patumaire. Si bé al principi funcionava en part amb una subvenció de l’ajuntament per afrontar el pagament del professor José Sanllehy, acabaria esdevenint un centre del propi ajuntament, que designaria com a professor a Ricardo Font, que seria qui crearia la primera banda pròpia del centre que acabaria transformant-se en la cobla-banda Joventut Bergadana. Aquell conservatori va estar en funcionament del 1914 fins el 1924.

La tercera referència que ha aparegut durant la recerca ve generada pels processos de desamortització dels béns de l’església de mitjans del segle XIX  i que constitueixen l’inici dels centres d’ensenyament de música públics, fins aleshores patrimoni principalment de l’església. El 1842 l’ajuntament prenia possessió del Convent dels Mercedaris a la Plaça Sant Joan i és aquí on va decidir posar-hi l’escola de música entre els anys 1843 i 1850. El professor escollit va ser Bartomeu Blanch Castells, que acabaria dirigint l’Escolania de Montserrat entre els anys 1859 i 1864.

Amb tot plegat hem vist, doncs, que els ensenyaments musicals públics a Berga tenen una arrel molt més antiga del que coneixíem fins avui. Aquest curs 2018-2019 ens hem de felicitar per arribar als 175 anys dels ensenyaments musicals públics a la ciutat de Berga. I caldrà seguir treballant per conservar aquest llegat que, en l’època actual, ens deixen Montserrat Perayre, Rosa Maria Cabra, Francesc Garcia Carretero i tants altres professors que han passat per aquest centre.

Jordi Sabata
[Publicat al Regió 7 del 03/11/2018]